FOTOGRAFIES

AQUEST TEXT FOU ESCRIT EXPRESSAMENT PER AL LLIBRET 2018 DE LA FALLA PLAÇA D'ESPANYA DE CULLERA. ACI TENIU LA MEUA EXPERIÈNCIA COM A  FALLERA MAJOR DEL 75 ANIVERSARI. 

“Quien diga que los sueños no se cumplen que me explique cómo vivo en esta nube”, la veu que sona mentre comence a teclejar descriu a la perfecció tot el que he viscut aquest exercici faller.

Fer un repàs per tot l’any sense que em done per a una novel·la serà complicat, però anem a intentar fer arrere en el temps, travessar la porta dels records i projectar-los per que mai s’esborren. Serà el nostre àlbum de fotos personal.

La primera foto que veurem és la del llibret de l’any passat. La sessió en exteriors per a fer unes fotos amb inspiració, fotos diferents a les típiques fotos d’estudi que tots els llibrets tenen. Gràcies Vicent, per la idea! La vesprada amb el fotògraf va ser el millor inici del meu any. Perquè la part dels preparatius és tan important com la resta. Ja se sap, de la festa, la vespra! 

I fetes les fotos, havia d’anar preparant la indumentària per al regnat. És una bogeria meravellosa, cap fallera hauria de perdre’s l’experiència de fer-se diversos trages alhora i tindre mil i una idees sobre què combinar amb què. A la meua memòria venen els records de les proves, dels dies de compra, de la meua felicitat i la de totes les presents (el meu equip personal i familiar d’estilistes, sou les millors! Tia Erme, et mereixes un premi a la millor modista i a la millor tia del món mundiaaaaaaal).

I de sobte em salta la foto de la Proclamació: vestit llarg, pentinat sofisticat, somriure permanent. Eixe dia ja et sents la imatge de la teua falla, encara que et falte la banda (ai, la banda, els maldecaps que dóna de tant en tant, sobretot si no la trobes...). La meua germana fent un discurs expressament per a mi, el mercat ple de fallers, família i amics i el moment en què el President t’acompanya a l’escenari. És el teu moment, el primer en què et sents realment Fallera Major. 

Canviem ara de foto, i anem a la Presentació, l’estrena de trage, joies... La màgia de saber-te màxima representant quan per fi tens la somiada banda. I sobretot en un any tan especial com el del 75 aniversari. Que una comissió arribe a eixa edat sense caure, amb més forces i energies que mai, és senzillament un prodigi. I d’eixa nit tinc al cap els moments de totes les sorpreses que família i amics em van preparar, eixes amigues fent-me vídeos d’amagadetes i el meu Jesús, que va ser el millor mantenidor que una FM pot tindre.

La banda portada per una de les personetes
 més importants de la meua vida
#tiacaldosatotal

Passada la Presentació, vingueren tots els actes de l’aniversari. Una espiral de festa, emocions i alegria. Moments únics que apareixen a tres fotos crucials: la primera amb la plaça plena de músics, l’estrena del pasdoble de la comissió. Aborronada. Aguantar  les llàgrimes va ser realment difícil. A la segona foto podem vore a l’Alcalde i als infantils al meu costat. Tots amb caretes d’emoció. Estic tallant la cinta que inaugura el casal de la Plaça d’Espanya. Un dels majors orgulls que tinc com a FM. I la tercera, la foto de l’auditori ple de Falleres Majors en la gala de l’aniversari rebent-me com a màxima representant d’aquest any especial. És impossible descriure tot el que m’heu donat les veteranes: el recolzament, la complicitat, el carinyo... Sou totes fantàstiques!!
El meu any no seria igual sense la foto amb la FM més veterana que teníem: Rosalía, eres un amor.  

Un mix dels actes 

I després dels actes de l’aniversari, els dies de falles vingueren ràpids i intensos. Les poques hores de son mereixien la pena. No ens podíem perdre res. Ací tenim dos fotos fantàstiques: la primera al balcó del mercat. El President, el Vice, els infantils i jo agafats de les mans uns segons abans de sentir el merescut primer. 

No puc recordar el moment sense emocionar-me. Mentre escric les llàgrimes em recorren la cara. Un dels moments més impressionants que he viscut. I acte seguit l’abraçada de totes les FM’s  que estaven al balcó. Un altre grup importantíssim. Les meues Fm’s 2017. Compartir tants sentiments, nervis, alegries, decepcions... taaaaantes coses, ha sigut un plaer. He trobat unes amigues per sempre (i seguim volent balconing, Senyor Alcalde).

Sou molt grans
FM's 2017 😍

La segon foto és amb la FM del Raval, la meua Gemma, cadascuna amb el seu banderí del 1r Premi. Si ja és emocionant guanyar un primer, que la falla guanyadora d’especial es pare a la teua plaça per celebrar junts els dos premis, és directament màgic. Tota una plaça plena de fallers, dos xarangues tocant el ‘campeones’ i germanor, bon rotllo i alegria. Pèls de punta i llàgrimes als ulls al sentir tota l’estima que ens van transmetre. Per coses com aquestes sou una gran comissió!!

#somlesdelPrimer

Després tenim,  com no, la foto de l’Ofrena. Totes les xiques de la família ben ataviades per fer ofrena a la patrona:  Des de la mami Helga a la xicoteta Helga; i les dos tietes: la tata Maria preciosa amb el seu trage roig i una servidora, contenta de poder compartir moments tan especials amb les meues xiques (Maria Roselló, tu també ets part d’eixa família i ho saps). Dues generacions unides pel sentiment. Entregar les flors al mercat és molt bonic, però pujar al castell i ofrenar directament a la Moreneta i agrair totes les meravelles de l’any és una cosa que mai agrairé prou a aquesta comissió. Gràcies per mantenir una tradició tan nostra!!

I la foto final, la que tanca el cercle i el ritual màxim de la festa. La cremà. Ací més bé necessitaríem una seqüència de fotos. Des de l’encesa de la traca i el somriure nerviós inicial fins l’esclat en plors. El meu monument cremava, i el foc fou tots els focs. I la meua germana que es fon en una abraçada amb mi, per consolar-me, però en realitat plorem les dos. I les meues xiquetes que venen a recolzar-me.  Leire i Marta, sou unes falleres de categoria mundial!! I Víctor i Vero, no m’oblide de vosaltres, que també esteu ahí consolant-me fins que Víctor m’arranca un somriure. Mira que eres gran, canyero!!

I bo, em quede sense espai i sense fotos. Així que al centenari vos contaré més secrets.

Gràcies Falla Plaça d’Espanya per ajudar-me a complir el meu somni! Espere haver estat una digna imatge de la nostra història.

A la viu, viu, viu... Visca la Falla Carrer del Riu!!