FOTOGRAFIES

AQUEST TEXT FOU ESCRIT EXPRESSAMENT PER AL LLIBRET 2018 DE LA FALLA PLAÇA D'ESPANYA DE CULLERA. ACI TENIU LA MEUA EXPERIÈNCIA COM A  FALLERA MAJOR DEL 75 ANIVERSARI. 

“Quien diga que los sueños no se cumplen que me explique cómo vivo en esta nube”, la veu que sona mentre comence a teclejar descriu a la perfecció tot el que he viscut aquest exercici faller.

Fer un repàs per tot l’any sense que em done per a una novel·la serà complicat, però anem a intentar fer arrere en el temps, travessar la porta dels records i projectar-los per que mai s’esborren. Serà el nostre àlbum de fotos personal.

La primera foto que veurem és la del llibret de l’any passat. La sessió en exteriors per a fer unes fotos amb inspiració, fotos diferents a les típiques fotos d’estudi que tots els llibrets tenen. Gràcies Vicent, per la idea! La vesprada amb el fotògraf va ser el millor inici del meu any. Perquè la part dels preparatius és tan important com la resta. Ja se sap, de la festa, la vespra! 

I fetes les fotos, havia d’anar preparant la indumentària per al regnat. És una bogeria meravellosa, cap fallera hauria de perdre’s l’experiència de fer-se diversos trages alhora i tindre mil i una idees sobre què combinar amb què. A la meua memòria venen els records de les proves, dels dies de compra, de la meua felicitat i la de totes les presents (el meu equip personal i familiar d’estilistes, sou les millors! Tia Erme, et mereixes un premi a la millor modista i a la millor tia del món mundiaaaaaaal).

AMB LES HORES COMPTADES

Serà carícia el suau toc

en la falla de la flama.

L'espurna serà proclama

i el foc serà tots els focs.

Jesús Peris Llorca

L’arquitectura efímera és la que està pensada per a un moment puntual, per a no perdurar en el temps i de la que habitualment sols en queden documents gràfics. En l’antiguitat, els monuments efímers es feien per a grans events, com l’entrada del Reis a la ciutat. La temporalitat d’aquest tipus de construccions permet als arquitectes i dissenyadors jugar i experimentar d’una manera diferent i molt més lliure amb espais i formes, obtenint vertaderes obres mestres. 

I és aquest el cas de les falles, que acompleixen els requisits de temporalitat i alhora són vertaderes obres d’arquitectura amb estructures complexes on es repartix el pes de manera acurada. El foc és l’encarregat en aquest cas de fer desaparèixer les obres, que es consumeixen amb les flames la nit de Sant Josep. 

Ninot indultat Falles 2009.
Falla Quart-Palomar

Les estructures organitzatives de les falles romanen immutables des de fa més de 50 anys, paradoxalment. És una festa consolidada i en constant expansió, en contraposició al concepte “efímer”. Aquest concepte, doncs, s’aplica per la caducitat de les obres, condemnades a morir a flama. 

En origen, les falles eren trastos vells que es cremaven per celebrar el canvi d’estació, de manera que cremaven el que deixaven enrere per donar pas a la vida que portava la primavera. El concepte “monument” comença a emprar-se a finals del segle XIX i principis del XX, ja que històricament les falles eren una manifestació d’art popular, i per tant, art efímer. A partir dels anys 30 es consolida la falla artística, piramidal, barroca, monumentalista i amb grans remats pensats per cridar l’atenció dels turistes, tal i com les concebem hui a dia. Consolidar la festa significava assentar les bases del monument com a tal, però no va resultar fàcil al tractar-se d’un producte perible, fruit de la imaginació creadora de l’artista combinada a més a més amb l’actualitat del moment.

TIRANT I QUIXOT, ELS BONS AMICS

L’any 1615 veu la llum la 2a part de El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha. L’any següent (1616) morirà el seu autor, Miguel de Cervantes. Enguany, 2016, estem doncs al quart centenari de la mort de l’escriptor espanyol. De tots és sabuda la seua importància a les lletres espanyoles i la seua influència a la novel·la de tot el món, però sovint oblidem que aquesta obra també rep influències d’altres anteriors.  

Una d’aquestes influències ve de la mà d’un valencià. Joanot Martorell (1413-1468) començà el Tirant lo Blanc al gener de 1460. La seua redacció finalitzà quatre anys més tard però mai va aconseguir veure la seua obra impresa, ja que la primera edició apareixeria a València el 1490 i la segona a Barcelona el 1497. L’editor encarregat de la 2a edició va decidir publicar-la traduïda al castellà a Valladolid el 1511, però com obra anònima. Aquesta edició és la que estava a la biblioteca del Quijote.

El capellà de la novel·la castellana, no sols el salvarà de les flames quan fa la cremà dels llibres que suposen l’origen de tots els mals del cavaller, sinó que a més a més li recomana la seua lectura al barber, fent-li grans alabances: “¡Válame Dios! –dijo el cura, dando una gran voz–. ¡Que aquí esté Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre; que hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos.” [...] “Dígoos verdad, señor compadre, que por su estilo es éste el mejor libro del mundo: aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con estas cosas de que todos los demás libros de este género carecen”.

Efectivament, és el seu realisme el que li resulta fascinant. Que el Tirant no muira al camp de batalla, sinó malalt al llit, que faça testament abans del desenllaç, que es queixe dels dolors... és cosa poc comuna a les novel·les de cavalleries de l’època. Per això li resulta tan interessant a Cervantes, que parla per boca dels seus personatges al Quijote.

LA MEUA FESTA

Colors, olors, sons… la pólvora preparada, una banda que ultima els assajos, l’artista que retoca amb cura el remat central al seu taller, la modista que admira l’últim trage que ha acabat a la matinada (possiblement per a la filla o la neboda). I després els tres dies de festa, de música, de llums, de somriures, d’alegria, d’admirar els monuments que omplin els carrers... i finalment el foc purificador. El foc i les llàgrimes, les cendres i els somriures melancòlics, la renovació. Renàixer... La festa d’un sant? Ni parlar-ne! 

És la benvinguda a la Primavera.