FOTOGRAFIES

AQUEST TEXT FOU ESCRIT EXPRESSAMENT PER AL LLIBRET 2018 DE LA FALLA PLAÇA D'ESPANYA DE CULLERA. ACI TENIU LA MEUA EXPERIÈNCIA COM A  FALLERA MAJOR DEL 75 ANIVERSARI. 

“Quien diga que los sueños no se cumplen que me explique cómo vivo en esta nube”, la veu que sona mentre comence a teclejar descriu a la perfecció tot el que he viscut aquest exercici faller.

Fer un repàs per tot l’any sense que em done per a una novel·la serà complicat, però anem a intentar fer arrere en el temps, travessar la porta dels records i projectar-los per que mai s’esborren. Serà el nostre àlbum de fotos personal.

La primera foto que veurem és la del llibret de l’any passat. La sessió en exteriors per a fer unes fotos amb inspiració, fotos diferents a les típiques fotos d’estudi que tots els llibrets tenen. Gràcies Vicent, per la idea! La vesprada amb el fotògraf va ser el millor inici del meu any. Perquè la part dels preparatius és tan important com la resta. Ja se sap, de la festa, la vespra! 

I fetes les fotos, havia d’anar preparant la indumentària per al regnat. És una bogeria meravellosa, cap fallera hauria de perdre’s l’experiència de fer-se diversos trages alhora i tindre mil i una idees sobre què combinar amb què. A la meua memòria venen els records de les proves, dels dies de compra, de la meua felicitat i la de totes les presents (el meu equip personal i familiar d’estilistes, sou les millors! Tia Erme, et mereixes un premi a la millor modista i a la millor tia del món mundiaaaaaaal).

AMB LES HORES COMPTADES

Serà carícia el suau toc

en la falla de la flama.

L'espurna serà proclama

i el foc serà tots els focs.

Jesús Peris Llorca

L’arquitectura efímera és la que està pensada per a un moment puntual, per a no perdurar en el temps i de la que habitualment sols en queden documents gràfics. En l’antiguitat, els monuments efímers es feien per a grans events, com l’entrada del Reis a la ciutat. La temporalitat d’aquest tipus de construccions permet als arquitectes i dissenyadors jugar i experimentar d’una manera diferent i molt més lliure amb espais i formes, obtenint vertaderes obres mestres. 

I és aquest el cas de les falles, que acompleixen els requisits de temporalitat i alhora són vertaderes obres d’arquitectura amb estructures complexes on es repartix el pes de manera acurada. El foc és l’encarregat en aquest cas de fer desaparèixer les obres, que es consumeixen amb les flames la nit de Sant Josep. 

Ninot indultat Falles 2009.
Falla Quart-Palomar

Les estructures organitzatives de les falles romanen immutables des de fa més de 50 anys, paradoxalment. És una festa consolidada i en constant expansió, en contraposició al concepte “efímer”. Aquest concepte, doncs, s’aplica per la caducitat de les obres, condemnades a morir a flama. 

En origen, les falles eren trastos vells que es cremaven per celebrar el canvi d’estació, de manera que cremaven el que deixaven enrere per donar pas a la vida que portava la primavera. El concepte “monument” comença a emprar-se a finals del segle XIX i principis del XX, ja que històricament les falles eren una manifestació d’art popular, i per tant, art efímer. A partir dels anys 30 es consolida la falla artística, piramidal, barroca, monumentalista i amb grans remats pensats per cridar l’atenció dels turistes, tal i com les concebem hui a dia. Consolidar la festa significava assentar les bases del monument com a tal, però no va resultar fàcil al tractar-se d’un producte perible, fruit de la imaginació creadora de l’artista combinada a més a més amb l’actualitat del moment.

LA MEUA FESTA

Colors, olors, sons… la pólvora preparada, una banda que ultima els assajos, l’artista que retoca amb cura el remat central al seu taller, la modista que admira l’últim trage que ha acabat a la matinada (possiblement per a la filla o la neboda). I després els tres dies de festa, de música, de llums, de somriures, d’alegria, d’admirar els monuments que omplin els carrers... i finalment el foc purificador. El foc i les llàgrimes, les cendres i els somriures melancòlics, la renovació. Renàixer... La festa d’un sant? Ni parlar-ne! 

És la benvinguda a la Primavera.