Serà carícia el suau toc
en la falla de la flama.
L'espurna serà proclama
i el foc serà tots els focs.
L’arquitectura efímera és la que està pensada per a un moment puntual, per a no perdurar en el temps i de la que habitualment sols en queden documents gràfics. En l’antiguitat, els monuments efímers es feien per a grans events, com l’entrada del Reis a la ciutat. La temporalitat d’aquest tipus de construccions permet als arquitectes i dissenyadors jugar i experimentar d’una manera diferent i molt més lliure amb espais i formes, obtenint vertaderes obres mestres.
I és aquest el cas de les falles, que acompleixen els requisits de temporalitat i alhora són vertaderes obres d’arquitectura amb estructures complexes on es repartix el pes de manera acurada. El foc és l’encarregat en aquest cas de fer desaparèixer les obres, que es consumeixen amb les flames la nit de Sant Josep.
 |
| Ninot indultat Falles 2009. Falla Quart-Palomar |
En origen, les falles eren trastos vells que es cremaven per celebrar el canvi d’estació, de manera que cremaven el que deixaven enrere per donar pas a la vida que portava la primavera. El concepte “monument” comença a emprar-se a finals del segle XIX i principis del XX, ja que històricament les falles eren una manifestació d’art popular, i per tant, art efímer. A partir dels anys 30 es consolida la falla artística, piramidal, barroca, monumentalista i amb grans remats pensats per cridar l’atenció dels turistes, tal i com les concebem hui a dia. Consolidar la festa significava assentar les bases del monument com a tal, però no va resultar fàcil al tractar-se d’un producte perible, fruit de la imaginació creadora de l’artista combinada a més a més amb l’actualitat del moment.